Dia 06/09/08

Avui dissabte 06/09 hem començat practican un pol lo atrassat. When the Sanints, Gingle bells, etc,

En Toni diu que ha pensat en lo que jo li vaig comentar que trobava que hi havia un bot molt gross d'aquestes partitures senzilles a les dels Beatles que hem treballat (Yellow Submarine, Love me do).

Per això fullejam unes partitures d'un llibre d'iniciació que es diu "Mi primer libro de Piano". D'aquest llibre son les fotocòpies que tenia de When the Sanints, Gingle Bells, etc.

En Toni me fa fotocòpies d'almenys 4 cançons. Una es Cucú, una es Las campanas, Adiós con el corazón, arre borriquito, i unes altres.

Les armonitzam. Això vol dir que posam els acords que mes bé hi caven amb la melodia. Evidentment això es subjetiu. Se poden fer molts de tipus d'armonització.

Si a l'armadura no hi ha res, no hi ha cap alteració donç estam en DO que es el primer grau. Habitualment a la música popular que no es molt complicada s'empra la formula del 145. Això vol dir 1 es do, 4 es fa i 5 es sol.

Si hi ha un fa a la melodia hi ha dues possibilitats. o sigui que sigu fa major (fa-la-do) o bé que sigui el quint grau del acord de sol això es sol-si-re-FA (septima de sol). O sigui que vius amb això.

Si a la melodía hi ha mi podem pensar que l'acord que hi va bé es C (do-mi-sol). si hi ha moltes fa's ho hem dit abans. Si hi ha re's serà G (sol-si-re). Si hi ha sols idò G.