Avui faig el blog en dijous ja que l'escola municipal de música de Porto Cristo m'ha baretat el dia i l'hora. En lloc de fer-ho els dimarts de 15'30 a 16'30 m'ho han passat a dijous de 15'45 a 16'45.
Avui amb en Marco he repassat lo que era to, interval i acord (de 3 triada). Després hem repassat la forma d'asseure bé.
Mes endevant em començat lo nou. m'ha explicat el que es un pentagrama. Que la calu de sol va a la segona línea començant per abaix. Si agafam dos pentagrames feim un sistema de 2 pentagrames. Que si se fa una retxa suplementaria abaix del pentagrama de d'at es la linea del do centra. El pentagrama d'abais es la clau de fa i serveix per la mà esquerra. Tot ja ho sabia evidentment.
Despres hem colocat els dos dits grossos damunt el do central i hem fet exercisis de digitació. Els dits 1, els 2 , etc a la vegada. Feiem arpegiacions.
Despres hem tocat fins a la cançó 6 d'un llibre alemany que m'ha deixat per fotocopiar. El llibre es diu Übung macht den Meister.
El Dissabte passat amb en Toni Terrades varem practicar el comtratemps. Després me va donar un exercisi de llegir notes altes al pentagrama (do alt i per amunt).
dijous, 25 de setembre del 2008
dimarts, 16 de setembre del 2008
Dia 16/09/08
Avui dimarts hauré canviat el día del meu post setmanal.
Habitualment era els dissabtes ja que anava amb en Toni Terrades a la classe de Sonomusic a Manacor, però aquesta setmana hi ha un aconteixement que justifica canviar el dia del Post.
Això es que avui he començat a l'escola municipal de música de Porto Cristo amb el mestre Marco.
Bé, en concret el que ferem dissabte va esser pràcticar el comtratemps i fer corxeres. La veritat es que se me fa molt i molt difícil fer dues pulsacions de la mà dreta per una de la mà esquerra. I encara molt més difícil si una de les dues corxeres que han de conicidir amb una negra de la mà esquerra es muda (per fer el contratemps). Els deures de la setmana son practicar el contratemps i fer corxeres.
A la classe del dimarts el professor ha estat simpàtic. Es possible que en Marco hagués estat més content si jo no sapigues res de res que així com estic.
Per començar me va ensenyar lo que es un piano, com s'ha d'asseurer un pianista, que es un tò, que és un interval, i que és un acord.
També me va introduïr al blues
Veurem com va això.
Habitualment era els dissabtes ja que anava amb en Toni Terrades a la classe de Sonomusic a Manacor, però aquesta setmana hi ha un aconteixement que justifica canviar el dia del Post.
Això es que avui he començat a l'escola municipal de música de Porto Cristo amb el mestre Marco.
Bé, en concret el que ferem dissabte va esser pràcticar el comtratemps i fer corxeres. La veritat es que se me fa molt i molt difícil fer dues pulsacions de la mà dreta per una de la mà esquerra. I encara molt més difícil si una de les dues corxeres que han de conicidir amb una negra de la mà esquerra es muda (per fer el contratemps). Els deures de la setmana son practicar el contratemps i fer corxeres.
A la classe del dimarts el professor ha estat simpàtic. Es possible que en Marco hagués estat més content si jo no sapigues res de res que així com estic.
Per començar me va ensenyar lo que es un piano, com s'ha d'asseurer un pianista, que es un tò, que és un interval, i que és un acord.
També me va introduïr al blues
Veurem com va això.
dissabte, 6 de setembre del 2008
Dia 06/09/08
Avui dissabte 06/09 hem començat practican un pol lo atrassat. When the Sanints, Gingle bells, etc,
En Toni diu que ha pensat en lo que jo li vaig comentar que trobava que hi havia un bot molt gross d'aquestes partitures senzilles a les dels Beatles que hem treballat (Yellow Submarine, Love me do).
Per això fullejam unes partitures d'un llibre d'iniciació que es diu "Mi primer libro de Piano". D'aquest llibre son les fotocòpies que tenia de When the Sanints, Gingle Bells, etc.
En Toni me fa fotocòpies d'almenys 4 cançons. Una es Cucú, una es Las campanas, Adiós con el corazón, arre borriquito, i unes altres.
Les armonitzam. Això vol dir que posam els acords que mes bé hi caven amb la melodia. Evidentment això es subjetiu. Se poden fer molts de tipus d'armonització.
Si a l'armadura no hi ha res, no hi ha cap alteració donç estam en DO que es el primer grau. Habitualment a la música popular que no es molt complicada s'empra la formula del 145. Això vol dir 1 es do, 4 es fa i 5 es sol.
Si hi ha un fa a la melodia hi ha dues possibilitats. o sigui que sigu fa major (fa-la-do) o bé que sigui el quint grau del acord de sol això es sol-si-re-FA (septima de sol). O sigui que vius amb això.
Si a la melodía hi ha mi podem pensar que l'acord que hi va bé es C (do-mi-sol). si hi ha moltes fa's ho hem dit abans. Si hi ha re's serà G (sol-si-re). Si hi ha sols idò G.
En Toni diu que ha pensat en lo que jo li vaig comentar que trobava que hi havia un bot molt gross d'aquestes partitures senzilles a les dels Beatles que hem treballat (Yellow Submarine, Love me do).
Per això fullejam unes partitures d'un llibre d'iniciació que es diu "Mi primer libro de Piano". D'aquest llibre son les fotocòpies que tenia de When the Sanints, Gingle Bells, etc.
En Toni me fa fotocòpies d'almenys 4 cançons. Una es Cucú, una es Las campanas, Adiós con el corazón, arre borriquito, i unes altres.
Les armonitzam. Això vol dir que posam els acords que mes bé hi caven amb la melodia. Evidentment això es subjetiu. Se poden fer molts de tipus d'armonització.
Si a l'armadura no hi ha res, no hi ha cap alteració donç estam en DO que es el primer grau. Habitualment a la música popular que no es molt complicada s'empra la formula del 145. Això vol dir 1 es do, 4 es fa i 5 es sol.
Si hi ha un fa a la melodia hi ha dues possibilitats. o sigui que sigu fa major (fa-la-do) o bé que sigui el quint grau del acord de sol això es sol-si-re-FA (septima de sol). O sigui que vius amb això.
Si a la melodía hi ha mi podem pensar que l'acord que hi va bé es C (do-mi-sol). si hi ha moltes fa's ho hem dit abans. Si hi ha re's serà G (sol-si-re). Si hi ha sols idò G.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)