Avui dissabte hem anat a classe amb el Mestre de Piano Toni Terrades.
Perque tornam a l'hivern, i jo torno a escriurer posts al blog, idò en Toni m'ha fet llegir 3 lliçons de solfeig.
Després hem corregit els tres exercisis que tenia per fer a ca nostra. Havia de saber amb quina escala ens trobavem quan hi havia un bemol. Ens trobam en l'escala de Fa.
Quan hi ha dos sostinguts (que sempre seran fa i do) ens trobam en l'escala de re ( al darrer sostingut de la llista s'hi suma una nota i això es l'escala en que ens trobam). També havia de saber en quina escala ens trobam quan hi ha dos bemols que seràn si i mi. Donç ens trobam en l'escala de si (sempre es el penultim bemol que ens trobam i si només n'hi ha un ens trobam en Fa).
Quan hem hagut corregit aquests exercisis he hagut de fer els acords al teclat amb la mà esqurra. En primer lloc arpegiat i despres les tres pulsacións de cop.
Bé deprés hem parlat de les inversions. A l'acord de C en l'estat natural es do-mi-sol en la primera inversió es mi-sol-do i en la segona inversió es sol-do-mi.
A l'acord de G hi ha sol-si-re en la primera inversió hi ha si-re-sol i en la segona inversió hi ha re-sol-si. Això mos demostra que per passar d'un acord a l'altra si se passa a una iversió és molt i molt fàcil.
Per exemple si estam fent C natura (do-mi-sol) i hem de passar a G podem mantenir el sol de la tercera i baixar 1 tecla balnca el do al si i una tecla blanca del mi al re i ja estam a la primera inversió de G. Això si es el teclat el que fa l'acompanyament automàtic no hi ha cap diferència que si se fa sol-si-re.
Després hem fet l'escala de do amb la mà dreta per practicar el canvi del pugar. M'ha mostrat de fer també la de si on hi ha dos belmols (el si i el mi).
M'ha donat com a tarèa a practicar a ca meva fer aquestes escales per amunt i per avall sense equivocar-me ni un cop 5 vegades. Si m'equivoco torn a començar de zero fins que aconsegueixi les cinc vegades sense cap errada.
Després m'ha comentat que cada pianista ha de triar la seva manera de fer els acords. A uns els hi va bé fer unes inversions i a altres pianistes es agrada més fer-ne unes altres. Cada un té la seva personalitat a l'hora de tocar...